Als meus noranta anys, he anat un dia a l'Escola dels Padres a uns petits infants de tres o quatre anys... - que més no en tenien - a e...

Quan el curs s'acabi fugirem molt lluny d'aquest Institut i fins de nosaltres. Ens perdrem arreu, sense ser d'enlloc, obl...

Com un riu que esberla el dic i flueix incessant cercant un llit, m'arruo jo entre florits aiguamolls i nius d'ocells d'aig...

Primer miro els paisatges i trio un redol d'arbres que sembla fugir del bosc, o un puig que enarbora, solitari, tota la solitud de...

Davant: la nit i tota una ciutat abastable, per uns moments compresa, i a la mida de tanta veritat finalment ara oberta als nostres peus...

Sempre cal recordar de qui hem après les coses. Si  ignorem  el procés de coneixença, mai no sabrem  el que nosaltres  mateixos hem vist ...

No puc entendre mai que m'envegin o parlin d'amistat i d'amor al meu despert somriure. No volen penetrar aquest secret tan...

Els orfeons del vi canten a peu dret, a l'avantguarda de totes les arts, s'aguanten a la barra matí i tarda. Les famílies no s...