Tot el verd aigualit de la canya de sucre es desfà com el blat fins als confins remots. L'horitzó et segresta la pell i la mirada dibuix...

Boira del dubte, flama en l'extingit fogar de cendres i records malmesos, fosca de fosques, fosca d'una nit feta d'ombres de llà...

Un llit de cel s'estén fins als confins líquids de tanta llum que es vessa, nua, damunt del fang en què la vida arrela. La llacuna és l...

Flameja al sol ponent l'estol de veles en el llunyà confí del cel i l'aigua. La mar, inquieta, com un pit sospira en la platja r...