El poema em portarà en el temps Quan jo ja no seré l'habitació del temps I passaré tota sola Entre les mans de qui llegeix El poema algú...

El riu fa i perfà incansables imatges        de fum blau-grisós,        que s'enlaira i confon amb la llum del matí          e...

                                A Antoine de Saint Exupéry La meva silueta deu ser extravagant si em confonen amb una muntanya, una boa tipa...

A les palpentes d'una llacuna negra, desmesurada, el cor confon el patac de les góndoles amb cavalls d'aigua. Cada acqua alta inunda...

Com un peix, la llum et rellisca entre els dits. Et sorprèn un moment que has perdut. I la memòria calla. T'ha confós el gest d'Yrit...

Les dones, si són ocells, aterren en tu com si fossis una branca. Tenen peus alats i una aroma de núvols. Quan marxen, estires el coll i no ...

Sempre sents fred quan et desvestiria per plantar-te totes les flors de marge que jo em sento dolces. T'ho dic: tot això que sembla h...