Ametlla de tarda blanca: creua'm el pit. Separa els fils de pluja dels mestrals grocs, car el capteniment frisa les cèl·lules i ...

He trencat amb el passat, he desat llibres i pensaments. Ja no existeixen i han estat matèria: la percepció de l'ego. A les lleixes hi r...

Riu amunt, perseguint les fondalades, avancen els llaguts que s'endurà a qualsevol altra realitat la densa consciència de l'aigua. E...

Fer camí per la natura poètica . Un moment dolorós consciència de l'emoció errades en la  percepció? instants...  transformadors. respir...

Els ocells no són conscients del seu cant. Molts de poetes tampoc. Ponç Pons. El rastre blau de les formigues . 2014

                A la meva mare I De quan la meva pell t'era paret i sostre tu ja no te'n recordes Ningú serva la pau primera a la ll...

De sobte, la barca s'ha aturat en un instant incandescent que ja és el temps sencer perquè no hi ha passat ni futur, tan sols el present...

 Arvo Pärt En equilibri al seu filat, les tórtores. L'engany i la certesa. El plany, la consciència. L'alfals segat al vespre. La na...

                 El temps tot ho esborra L'art és la gràcia d'empènyer els dies. La ciència és també la gràcia d'empènyer els di...

                 A Józef  Czapski La meva pàtria indefensa et rebrà agressor i el camí per on Jaś i Malgosia gansejaven cap a l'escola n...

         A Lourdes Ortiz De les coves a les pedres, del jeroglífic al papir, de la ploma al paper, de la impremta a la impressora hem fet co...

Ser conscient del teu cos amb la dimensió d'un temple que respira.   Trobar-te lluny de tot menys del que et queda si en restes ...

L'espill et mirà i trobà una dona que somiava feliç i reia. Moltes coses per fer, en el teu món, escapant-se d'entre els dits ...

No pot ser que no tingui sentit el nostre temps, dins l'espai i les forces mòbils de l'univers, on rebem fugaçment llum de la con...

                  A Gloria Fuertes Sense consciència plena de les coïssors de la vida, davant nostre teníem aquella dona: la...

Venen les matemàtiques talment com les onades que moren a la platja. Pots saber-ne l'alçada, la força i la freqüència fins que toq...

És tarda al camp. Retorna el que és senzill i clar. L'herbei tendral, les flors, ocells, un arbre august, frondós, damunt l'espil...

"Res no acaba ni comença. Les edats històriques es van superposant i hi ha qui té cinc segles" —em vas dir. Fora del temps, ...

Si em permeteu l'expressió: Visca la revolució! Després d'aquestes paraules, molta gent s'esverarà. D'altra potser no s...

M'han sobtat una i altra vegada el vendaval rondant els meus murs o el ventijol i la fresca brisa amanyagant l'herba dels ma...