En la quietud uterina, amagades de mi, amagades dels miralls, les arrels fetals de canell i cor s'entortolliguen dins meu....

Ha aterrat un colibrí al pensament Dins seu hi jeu un niu de constel·lacions. Jo voldria ser fusta d'altar o cera calenta. Però seré oce...

Era un altre món on les llàgrimes no existien i tot ja estava dit. No quedaven trinxeres de resistència. Feia segles que el verd havia escla...

Encara hi ha penjolls de cireres  a les branques més altes del cirerer adormit. L'aire escampa el perfum del gessamí que puja pare...

Dins magnòlies ens vam perdre, sota mil constel·lacions rèiem. Gràcies a això mai ningú ens prendrà el que vam ser. Maria Coma

Agafa'ls i llança'ls amb els braços ben amunt, com un globus fràgil de paper que s'enlaira entre l'esbalaïment i els xi...