Seure en un pedrís, prefereixo, a perdre la mirada en els escrits. Contemplar i parar l'orella, recuperar l'olfacte, el tacte...

Ésser pedra estàtica: contemplar el pas de núvols o aigües manses de llacuna on es reflectiria la vida. Però no soc arrel sinó foc, i cerco ...

Mesurar l'horitzó                             amb mirada serena damunt la molsa dorment contemplar la inanitat de l'espai on habitav...

Llarg aprenentatge, el del cinisme. Qualsevol fe et pagarà amb fred, i l'hivern és llarg, dura massa. Viuràs tot el que cal per veure co...

Mira la lluna alta, llunyana, sempre al marge de tot. Cap trontoll de sentiment li fereix el cor, cap desengany de vida ofusca el seu cel en...

La llum plagiària de la lluna, la seva forma de brillar que és la ferida de la nit i epitafi sagnant del dia i dels ossos del sol sepulcre i...

Pel temps i per les boires dels rius esgrogueïda, de Troia, l'urbs sagrada recordes la beutat: voltada de ruïnes, de frondes enriquida, ...

El reflex de la llum damunt d'una imatge inerta, a través d'ombres i relleus de vida l'omple. Talment una mà gegant que l'ac...

Jo dormo i el meu cor vetlla; contempla els estels en el cel i l'arjau i com l'aigua floreja al timó. Iorgos Seferis. Diaris ...

Flueix tranquil, el Segre. Flueix tranquil als peus de casa, pel camí sempre incert de la vida. Sents que l'enyores, quan a l'e...

Contemplava retaules. Llargues formes esperitades ençà i enllà es movien per la sala: records fidels, esvalotats. Des d'aleshore...

                                Són màscares que m'emprovo                                      MONTSERRAT ABELLÓ He ofegat el meu...

          XL I tot em queda per dir, però m'atanso a contemplar-vos, formes, des de profundes deus d'un serè silenci. De...

Com que sé que el mar t'agrada canto al mar, i en poesia; tu el dus sempre a la mirada i és d'un blau que m'extasia. Perqu...

Trobar-se al mig del matí dividint l'alè de l'aire amb les síl·labes dels ulls... Aus de migdia que contemplo, signes que esc...

Blava, condenses la immensitat del clos als iris. Contemples com els auguris van enganyar-te. T'encomanes al silenci, i conclous ...

Asseguda en aquesta taula, el balcó a la dreta, com de costum, penso en la meva filla i en el nom que li vam posar, jo i el seu pare, qu...

Límits ben definits inscrits en el cos ple de vicissituds sexuals, no deixen de projectar una bellesa incitada en el silenci de l...

... Com dos gegants d'una llegió sagrada sols encara hi ha drets dos campanars: són los monjos darrers de l'encontrada, que ans...

Un altre cop s'ha mudat blanca l'illa: els ametllers s'il·luminen de flor. Tota la terra de bell nou s'abilla i en la hi...