Et faré per a mi com un mos de llet batent-me al cor del pit obert. I encara que ja no et xucle la pell, ni l'anell dels meus peus t...

No pot ser que no tingui sentit el nostre temps, dins l'espai i les forces mòbils de l'univers, on rebem fugaçment llum de la con...

La terra dels nostres pares, la terra dels nostres fills, la terra que hem fet nostra o la terra que, potser sense adonar-nos-en, ens ha ...

Diuen que els poetes no parlem de la felicitat. De què devem parlar -m'intriga- quan parlem d'allò que s'enyora, s'alimen...

Tot et convoca a l'enyor. Ella duia també la cinta malva que reconeixes en les notes del saxo. Antoni Vidal Ferrando. El batec...

De mica en mica es fa de nit i el vent, que tant havíem volgut, escombra ara, de sobte i quan ja no hi pensàvem, molta porqueria acumulad...