Toques les cordes amb gran delicadesa. Al meu cor sento les notes, els arpegis i una allau de moixaines. De: Escenaris paral·lels.  Connexió...

La rosa vermella no és per a mi. Sant Jordi em durà molt més que una rosa: Records d'un amor,              d'un temps,              ...

Cor meu, que dins del pit estàs tan arraulit covant records i penes, eixampla't tot seguit purgant-te de neguit, que ve la Primavera. Ei...

                                              A l'Arnau Pons En una punta un laberint que mossega i acull, que ni guia ni no, que ni sal...

S'ha deixat caure una estrella i rodolant sobre el meu ventre, desvetlla somnis caducs, per impregnar-me de certesa. El pensament mut és...

                        Cascabel de noviembre                                ANTONIO CABRERA Ha tornat el pit-roig al meu pati d'hivern....

I si tinc les entranyes arrelades a la terra i el meu cor mira sempre cap al cel, quin mal faig? No em digueu com he de ser dona. Bel Granya...

Per què, sobre mullat i buit o fortí de paper, haig de tancar-me pausadament dins d'una boira que em precinta? Per què haig...

Hi ha mans que saben ser ocells o núvols, àngels de neu dansant la nit més cega, branques que acaronen el cel quan mira amb ulls desconsolat...

V aga entre somnis la cançó amb tremolors de melangia. És ressò càlid d'infinit la melodia. Vola dins l'aire la cançó -...

La pedra. La pedra dins l'aire, que jo vaig seguir. El teu ull, tan cec com la pedra. Vàrem ser mans, vàrem pouar les tenebre...

H i ha una part de mi que no és meua com hi ha un vers trencat que no em pertany, un ritme que no s'acobla, una síl·laba que sempre és m...

En la quietud uterina, amagades de mi, amagades dels miralls, les arrels fetals de canell i cor s'entortolliguen dins meu....

Quan li tocà cantar a Desdèmona –i tan poc viure li quedava– no pas d'amor, la seva estrella, de salze, salze sanglotava. Quan li tocà c...

Enmig dels tarongers, la planura s'estén fins al límit enaiguat dels arrossars. Diuen que Joan Fuster venia aquí sovint, caminant des de...

Invocaré l'asfalt de l'ombra, les dents que com les pedres es podreixen, els nombres cabalístics de la pell vençuda, els morts ressu...

O tu, cor meu, que bellament jugares en les cruïlles d'un vergê exquisit, oint el doll de les fontanes clares, oint dringar l'estel ...

   A Vicent Andrés Estellés, en la mort de la seua primera filla. La sang et va trencar la somnolència de quan dormies somnis sens...

Als nostres ulls, les espines són fetes d'un mirar endins clavat a l'aire; balins de plom encetant brusquines. Rabejada amb carmesin...

Com un enyor de bossa i de ventre?, com un record obscur del trip-trap del cor de la mare? En la nit que bressola el silenci escoltes el bat...