Quan el meu cos es corrompi i jo sigui morta continuarà el jardí, el cel i el mar, i com avui igualment han de ballar les quatre estacions d...

És el milhomes qui fibla amb el front les parets de la cova, desvestint en el trémer del blau l'estructura, ーl'axiomaー d'intuir-...

Quan estic sola, em sento acompanyada de tantes coses! No hi ha paraules de vent, de mar, de flaires... Però les sento. De: Haikus, I...

Sovint homes i coses perduren en la dura fixesa que ha llampegat un instant, intensa abans d'esvanir-se, en els sentits o bé en la ment....

                              Come varia il colore                               delle stagioni                               cosí gli umor...

No anava a la recerca de cap tema, sinó que acceptava allò que li arribava, encara que fos en forma d'un retall de diari: en aquesta acc...

Com un fruit que mostra Obert pel mig La frescor del centre Així és el matí Dins del qual jo entro —————————— Manhã Com um fruto que mostra ...

La lluna és vidriosa i lleu encara, en el vast crepuscle. Per què no me'n vaig d'aquí? Per què no duc allà baix, pels carrers, la me...

Ara, que és ben de nit, filla meua, voldria netejar-me bé els ulls, ja saps, amb aigua i sal, rentar-me bé els ulls i llavar-me les mans, re...

No anava a la recerca de cap tema, sinó que acceptava allò que li arribava, encara que fos en forma d'un retall de diari: en aquesta acc...

No passa res, no passa res. Els camins no porten enlloc però no és greu, tampoc en sabem res del desert i bé que hi anem i el fotografiem i ...

Vosaltres, totes, coses d'aquest món, mai us coneixeré completament. Sempre ens aparta un dolç astorament i les que amb tot aquest cor m...

Ofrena, tota preciosa, pou i vertigen que m'enlaira i m'allibera, brasa en el cor del món, brasa fins al braser, el desenllaç és a p...

               A la memòria del poeta Joan Vergés El vers i el cant es fan per viure i respirar ーtemps aturat i un immens espantー totes les ...

els poetes parlen de coses generals però ella no hereva de l'unicorn travessa fileres deesses del típic cap de cavall i cos de dona nomé...

                A Lluís Solà, en homenatge Si algú mor morim tots. Car mor aquella part de tots inclosa dins d'allò conjunt que tots som...

Me'n vaig prenyada de llum             —tu m'ho digueres una vegada—. Prenyada de sols i de mar.                Cercant un ...

El nostre cos, la primera afirmació, com la gana o com la set, i la necessitat de formar part d'un altre cos. Les coses petites ens ...

Que no eren tan solament els cossos allò que jo estimava, hi havia una altra cosa, almenys en aquells més volguts, alguna cosa a més de...

Quan del silenci de les coses emana tot allò que arribarem a saber les mirades que de dia van al terra se'ns en van a les estrelles. ...