De l'altra banda                           dels cubicles on vivim els nostres cossos són xerrics de matalassos. Les parets són paper fi ...

desintegra`t cap a dintre perquè el cos parodia un cos antic un antiquíssim rostre i som mirall      d'escriure's sense perquè, sens...

Quan seré un pobre mort, abandoneu mon cos en aquella garriga i vora la figuera, que bressarà la nit amb sa remor lleugera, lluint a cada fu...

Esplet de llum, cos inabastable: mirada. Per la mar que es desborda salla el vaixell a plenes veles. Ramon Guillem. Celebració de la ...

                La foscor morirà                 però, com el llamp, ens arriba abans no toquem de peus a terra no llegim la forma dels núvo...

Les teves mans són tot el seu passat: trenta anys d'amor al fons dels teus palmells. L'has vetllada durant tota la nit i t'ajeus...

Quan li tocà cantar a Desdèmona –i tan poc viure li quedava– no pas d'amor, la seva estrella, de salze, salze sanglotava. Quan li tocà c...

No m'agradava gens, des de temps enrere, El que em tinguessin llàstima, Mes amb una gota de compatiment Teu, vaig com amb el sol dins el...

Queda l'esguard, encara no serè, d'uns ulls color de mel. Queda el ressò del pas lleu que ha apartat de mi el teu cos esvelt. Queda ...

Ja no em preocupa ni mantenir el pas ni si m'he anat quedant enrere. Deixeu que continïn les sondes espacials. Jo he de recórrer una alt...

Quan l'última que escric és la paraula més dolça que sabia a frec de cossos, s'allarga la ciutat com una dansa d'aurores per fin...

Enfilada a dalt de tot. Al cim dels manyocs de diari que has anat arroplegant i que fan, ara, la teva vida fins aquí. Al cim de tot, amb les...

Una harmonia silenciosa arran del cos                                                              fragmenta el reflex itinerant d'aques...

I Sobre la gropa d'un cavall de pell rosa avança l'ambre de la vostra infantesa cap als flancs de la terra. II Llum de llimona, mati...

Si no fos per tu saltaria al buit de la ignorància, del no-res. Perdria la partida, abatuda, de dames blanques sobre negres despietades, gol...

Quan vas morir-te em vaig girar del revés. Ara tothom em veu les costures i és difícil endevinar de quin color tinc la pell per la part de d...

El sol a la fi troba la casa i escalfa la noia lliurada al son del balancí. Ruixa de llum la llar, aquella tarda: li repara el cos de la neu...

És bonic sentir el cos. Sentir-te. Sentir que ets teva i que ets bonica i que les cicatrius, les que deixen entreveure cada decisió presa de...

De grat, cada matí, l'aigua de mar t'espera amb ones abatudes que mullen el teu cos menut, petit. L'espetec continu d'una es...

Morir-se deu ser semblant a prendre's unes canyes al Tocs de Llançà. La brisa nocturna s'amara a la teva camisa, els astres t'em...