Cel i mar                cel i mar i la costa plomosa de Garraf el camp i la muntanya com l'abraç de la mar —qui deixava Castella no hi ...

el somni és un bombardeig allunyat. les arrels de l'arbre creixen sobre la destrucció de la ciutat, somia (l'arbre) aquest bombardei...

Saltant turons, solcant cingleres, quan fa la recta o als revolts, com una cinta, el camí serpenteja i avança i no s'atura enlloc. Segui...

                            Costa Nord El verd s'estimba al mar des de les penyes. Torno al meu dia saciat de bellesa mentre la ...

                      poema de quatre tankas Un gran tsunami em sacseja, ferotge. Sota l'onada. la meva ment deslliga els fils de...

D'aquesta costa brava i retallada per les crestes marines de l'escuma i les pinedes verdes que es decanten ran de penya-segat am...

L'eternitat conté places de mans. Així la tinc quan veig ardents les teves. M'ho deia el vent: -Vindran segles de mans. Duran arr...

Floriu, floriu, ginesteres, dalt dels monts, davant del mar, enceneu-vos com fogueres al sagrat de cada llar. Les fogueres catalanes j...

Els noms de lloc ens parlen de... La mar, en el seu contacte amb la terra, forma aquesta línia atzarosa que anomenem costa . Cales, peny...

Desitjo que vegis, com jo, la claror de la costa dibuixada contra el cel. És cap a tu que jo meno el meu vaixell en el brog...