Et teníem en mans sense poder-te amagar, sens poder-te capir altre cop dins la sang, com una serp que torna a recules al cau. Eres, per anar...

Si em diguéssiu, avui mateix: -Desarrela't del llot impur, vine amb nosaltres, creix, solca camins d'atzur, deshumanitza...

Us espanten les flors perquè sou troncs. Troncs vells i fibrosos o tiges que voldrien ser troncs. Car sempre us han dit que el que...

Hi ha un deix en les teves mans -mans de vehement poeta- del desig que he esmerçat a les boques de tants homes. Amb quins ulls de nina il·lu...

Com és la pluja per dintre? Quin color pren més enllà de les parpelles i el negre pansit dels paraïgues del món? Fins on arriba l'elasti...

Flors i barrets i ungles i portes creixen enfora. Si mai creixen endins és perforant el túnel terrós del dolor. Un dolor que coneixen...

L'avet mig pedra, l'avet mig aigua, agafen forma i vida en aquest bes. Amants del cel i de l'aigua, van més enllà de l'horit...

Als meus noranta anys, he anat un dia a l'Escola dels Padres a uns petits infants de tres o quatre anys... - que més no en tenien - a e...

Moc els sentits d'acord amb les paraules. El sol es pon en una gruta mentre la lluna creix des d'una selva; m'agradaria acompany...

Al lloc on tenim raó no creixeran mai flors en primavera. El lloc on tenim raó és compacte i dur com un pati. Però els dubtes i els amors fa...

Blocs grisencs d'un temps primer per on la cabra pastura; tanyades de romeguer... —Fou talaiot o claper l'enderroc que encara dura?—...

Allà on desconeixem no hi porta cap camí on l'herba creix i abriga la terra de les vores dels dos costats de l'ànima. Allà des d...

Corre l'aigua. Ruixat ardent que arrela. La canoca de blat de moro creix. La tija de la userda. Creix. La figuera obre els ulls i...

   Allà on s'acaba el bosc       i comença el cel, ha pres un sentiment estrany              en arrels   que creixen massís avall.    Al...

Impulsa un batec, esclata, entén que vol créixer, brollar, trobar potser un dia, qui sap si llunyà o no, allò que anomenen plenitud. I es de...

L'ofici de viure la vida no ens l'ensenyarà mai ningú, s'aprèn pas a pas, dia a dia, i ningú no el pot fer per tu. El primer pas...

Què queda en la vida sinó la tendresa? Innombrables vegades he pensat en ella. No tinc cap dubte, ni cap incertesa, em trobe vulnerable al s...

Som un petit estany en la planúria, una bassa reclosa enmig del camp. De vegades, els llums dels avions llauren l'aigua: regues blaves, ...

Hi ha plantes tropicals mortes de fàstic, les fem viure amb neons ultraviolats. L'estàtica de les làmpades, la interromp la fricció dels...

T'he dit que avui mateix he trencat aigües: que m'he parit, com un pa, a mi mateixa. Aranya tenaç, faig i desfaig trames i m'enr...