Quan el meu cos es corrompi i jo sigui morta continuarà el jardí, el cel i el mar, i com avui igualment han de ballar les quatre estacions d...

Heu vist? Hi ha un sol ixent imparable, tanca les nits de cridòries, de freds rous inerts estèrils i de vols d'ocellassa furtiva. Però m...

Ha plogut molt. De tot arreu m'arriben sentors de terra molla.                                    Bec, golut, la llum esplendorosa del c...

Vora el terrer, sota un cel que convida al deixament, s'enlairen les banderes dels ametllers, somnien primaveres entre el lletós...

En el crepuscle, roig, el núvol de posta l'astre delata: pregoner de la flama, enyora albes de nacre. Margalida Pons. Les aus.  ...

Frueixo de beutat sense amanir ni res. Un pedaç de cel blau, més olorós que el pa, l'ombra que va guanyant el fons de la vall, i e...

trenquen el cel les aus i a cada buit em sobta la incertesa d'una altra ombra perduda. Potser, Almaisa, ara ben lluny d'aquell...