Damunt de l'aigua un crit es desfigura: pont d'esperança. De: Primavera Jordi Sala. L'instant obert .  2015 Prò...

Si em diguéssiu, avui mateix: -Desarrela't del llot impur, vine amb nosaltres, creix, solca camins d'atzur, deshumanitza...

Mentre encara no se sàpiga res segur perquè falten senyals que hi arribin, mentre la Terra segueixi encara diferent, com fins ara, dels plan...

Són altres realitats que s'encenen enllà de les marjals, del verd vesprada que dorm en la tardor de les palmeres. Inauguren les llums an...

Quan el tren s'aturi, va dir la dona, has d'entrar-hi. ¿Però com sabré, va preguntar la nena, si és el tren correcte? Serà el tren c...

 Arvo Pärt En equilibri al seu filat, les tórtores. L'engany i la certesa. El plany, la consciència. L'alfals segat al vespre. La na...

Si dorms tranquil, i és net el teu llençol, i és càlida i segura la flassada, si dorms tranquil enmig de la foscor i del silenci, i si ningú...

Convexitat del mirall: espasa-fred. Pont buit que travessa un canal que travessa una cascada. Riu. Voluntat de riu. Cavitat-martell loquaç f...

QUI DE VOSALTRES...      Qui de vosaltres xiuxiueja tots els verbs qui de vosaltres és la cabellera en flames d'un nen      qui de vosal...

La claror verda de la tarda m'atura al límit del neguit com una música de flauta per les agulles dels sentits. La ratlla fina de les not...

Quan camino i és de nit, duc la flama dins el pit, que em guia com la llanterna, com el fum, l'udol, el crit, com una llum, dins, eterna...

La mar és dels peixos que hi viuen i de la lluna que la mou; les teulades són per la pluja i pel somni del llangardaix; els arbres donen a l...

Les ones, bressol     de cresta colpidora, amaguen     sense pietat l'angúnia dels crits del silenci. Lola Casas. Blau.  2008 ...

De crits joiosos per carrers i places vam omplir els jorns llunyans de la infantesa. Sentim encara el remoreig del mar vora les platges ...

Alba tan feixuga de pas tan lent                        trencar                       poc a poc                       la closca     ...

Dins l'aigua mansa, ell, color de rosa, lentament es posa. Les potes són dues canyes, el bec negret i encorbat, i el coll com un t...

Dijeron que antiguamente se fue la verdad al cielo; tal la pusieron los hombres que desde entonces no ha vuelto.                       ...

Viola. Orquestra de cambra foradada i cor de dones plorant. Del piano de les runes el so esquerdat, timbals de bombes i un udol de v...

Closes i canyes I crits aguts d'ocells als aiguamolls. Aquest ha estat un temps per als presagis. Teixida de carmí en el traçat de ...

Un gran arbre vermell és damunt la comella al bell cim del camí. La divina tardor l'ha tot ell inflamat de la seva encesor perquè ra...