A la Júlia              Vingué el gran crit, i ja la vall                              asso...

Em queden quatre hores i vuit dòlars de ser a l'illa. La meva curiositat és satisfeta. Des del diamant clavat al centre d'Avalon par...

                              Quan pronuncio la paraula res creo una cosa que no té cabuda en cap existència                                ...

És que sempre ha estat tan blau el mar? és que tan juganeres les gavines s'han empaitat pel cel fent-li corona i no me n'he adonat? ...

Es té ànima a estones. Ningú no la té en tot moment i per sempre. Dia rere dia, any rere any, poden passar sense ella. Només de vegades, en ...

   Com impressiona una tempesta quan omple l'espai de sorolls i de grisos colors,    com si els déus ploressin sobre nostre i les l...

Déu adopta la cara que... Kristin Dimitrova El meu seria amb resplendor rosada i temperatura ambiental. Sense vistes majestuoses al...