De matinada, baixen a mar el sedàs mecànic que filtra la sorra. No diguem cap paraula sobrera. Ni riell, ni fressa de rodes, que ja graviten...

Han quedat moltes ombres rera meu, un tumult de riera: les deixalles que s'han anat enganxant a les branques i entre els racons difícils...

La ciutat suspèn l'alè. Uns nens, de cos lluent, salten de les roques cridant com granotes. La marinada escampa sobre l'asfa...