mai no tornaré a tenir aquesta versió de mi mateixa deixa'm afluixar el ritme i estar amb ella ー sempre evolucionant De: desperta Rupi K...

No hi tornaràs al regne abandonat, als corriols de juny, al rierol ombrívol sota el dosser dels castanyers verdíssims, al racó humit on crei...

                                           A Pablo Neruda M'agrada quan rius perquè estàs com present, i el teu riure és meu sense haver...

Un dia devia caure un cel que no és el d'ara i devia deixar tots els colors sobre aquest arbre com una altra neu o teranyina. Alba Camar...

Viure connectats molt a la vora o a anys llum però deixar d'estar. Deixar d'estar contents o dolguts deixar d'estar desp...

vau dividir el món en trossets i en vau dir països vau dir que éreu propietaris d'allò que no havíeu tingut mai i ens vau deixar a...

Les lletres són besos que els llavis han deixat oblidats. Damià Rotger Miró. Arèola.  2019 Epíleg: Ponç Pons Il·lustracions: Mirei...

Deixo, immòbil, la mà sobre el teu braç. No és carícia ni reclam ni un gest atzarós. Vull percebre'n la tebior, encertir-me de la ...

No invoco els espectres, només vull deixar l'aire tacat de tendresa, perquè demà s'enverinin tots aquells que vinguin a respirar...