L'ungla surt de la carn. La galta es desenganxa de la cara. No hi haurà descans per als que prohibeixin l'alliberació de les membran...

Morir-se deu ser semblant a prendre's unes canyes al Tocs de Llançà. La brisa nocturna s'amara a la teva camisa, els astres t'em...

 Per a alguns l'existència dels poetes (faig servir la paraula en un sentit ben ampli, el que va de Charlot al meu net) és un descans, c...

S'insinua el bri de vent en les fulles temorenques de rovell. Quan el verd                      i el blau mouen lleument les parp...

Renglera vegetal que vetlleu el nostre descans. Moreres obedients , inclinades per la força del vent, vostra reverència silenciosa porta ...

Estira compassos de llum i esbossa amb el dit l'ocell del migdia mentre el temps descansa. La complicitat, amiga, és un bé cada...

Tot és ara resposta clara, vida guanyada al nèctar aspre de l'enyor, segura llum que fon les ombres...  Record i vincle. Tot és lleu...