De vegades el món no sembla tan inhòspit. Quan em faig un cafè a la base la neu sura una mica neguitosa rere els caramells del voladís, com ...

Quan parla l'esperit, la llengua és sàvia, esquemàtica, justa, sense adorns; no li cal més que el simple monosíl·lab per expressar l...

Els discursos com un cop sec al ventre. A l'estómac un forat pendent de sobreviure en una emoció asfixiada, pendent de ser descrit. Quan...

Esfilagarsar mars teixits amb llana, un hivern qualsevol. Tan delicat, el nou abric, el gest de llibertat que ens dediquem... Trenquem l...

En qualsevol ciutat boirosa que tingui museu d'art grec antic, ai, Antínous, les mans desmesurades i els ulls ensinistrats per cops...

Un camp de blat oneja al cap de la meva dona i de la meva filla. Quina banalitat descriure així la rossor, i tot i així, allà creix el p...