Sempre els records ens miren en el mirall dels somnis, dibuixen fidelment l'amor i el desig, l'enyor i la tristesa, com...

Balmar-se en el mirall obscur del mar quan jo hi nedo. El viarany per a retrobar-me. L'estela d'escuma per on avanço. La distància i...

No sabràs mai les vides esgarrades, els desigs malgirbats, els somnis fosos, els impulsos cucats, l'ardor somorta, les carície...

Aquest mirall d'absències no diu tota la veritat. Per qualsevol escletxa del temps nou la llum esclata i al foc dels anys hi ha el gran ...

D'aquest rostre que em torna el mirall, desconec tots els trets menys l'esguard, testimoni del temps jovençà. Jo soc jo, com ho era ...

A casa teua oblidares el desig. A les nits lliscava en la calitja dels teus somnis quan la llum queia somorta entre les reixes dels teu...

Una menja es diu que és fada quan no porta gaire sal, i una bruixa es torna fada quan fa bé en comptes de mal. Si no tens, bona fadrin...

              Ia Finalment les construccions de l'home retornen al paisatge               Ib Per fi vençudes les construccions ...

Fa espessir el temps, la part de desig que l'amor conserva sens resoldre. Però, com a mecanisme de la natura, el temps troba just...

Núvols i vents em fan complir el desig de veure el món des dels indrets més alts. De tots els cims, me'n sento més que en sé, desit...

EL CAMÍ ÉS VOREJAT de miralls tapats el camp lluu esmorteït: Tres pedaços negres, i un de verd tèbia empremta a l'ànima meva Regi...

Faig equilibris entre el gens i el molt, entre el poc i el massa i el lloc m'és incòmode: no fa per mi, que he crescut en el pro ...

          ¿A qui diré sinó a tu l'hora plorada en la solitud invisible, amor, on creix i calla el desig impossible, on tot verd és ...

Ah, mais oui, c'est la niege, c'est la niege qui se fond e , deies, quan, amb els ulls mig tancats, ves a saber quins somnis, q...

Alço el vol perquè les lletres es formin són les idees que travessen l'espai i el text es gira desplegat i estrident és el ...

Instant pur que el desig recorda. Marc Granell. Tard o d'hora .  2006

Aprendre a delectar-se en l'escàs marge de temps com si fos tot el temps del món. No córrer mai. No tenir mai cap pressa. Trobar el d...

De l'un a l'altre et perds, incert en tan absurda llunyania. Us retrobeu només quan us lliga un desig en flama que devora o b...

Dies abrusats. Degoteig minúscul de perles relliscant sobre l'esquena. El termòmetre impassible s'enfila, segueix el compàs, malg...

Ens tanquem a la cambra obscura, sols, només amb el llum vermell. Com una imatge del no-res, se’ns revela l’únic batec que ens conté....