El despertar pàl·lid    d'un nou dia trenca el silenci    d'una nit d'hivern. Els cims     del Montnegre es desvetllen     entre...

S'ha deixat caure una estrella i rodolant sobre el meu ventre, desvetlla somnis caducs, per impregnar-me de certesa. El pensament mut és...

La més indefectible capdavantera, companya i seguidora del despertar d'un gran poble que treballa per un canvi benèfic en el pensament i...

He somiat un poema bellíssim, però no el recorde. Sé que deia que l'amor com l'aigua d'un rierol que baixa. Deia el do...

Si les roses no s'haguessin marcit i no ha- guessin arribat les glaçades, i si no hagués caigut aquí i allà algú a qui no vaig poder des...

         Los árboles del miedo me llaman hijo mío                                            Juan-Eduardo Cirlot La clama du l'udol a le...

Quan he despertat, he vist el mar, una mar llisa, suau, tacada per la boira. T'he mirat i dormies, el cap damunt meu, amb la penyora d...

Refusà mostrar els cent mil negatius que tenia amagats. Poques de les imatges van ser positivades. No sentia la necessitat de dir qui era, q...

Les llavors són invisibles, dormen dintre de la terra, preparen les seues vides mentre que dura l'espera. Un dia per fi desperten, allar...

Han caminat els ulls més que les cames i tens reblert d'imatges el dolor. L'ardor és pes si el somni, brau, desitja amor tan alt que...

Dolça nit d'estiu -el cap sobre el rascle, l'ànima santa del treball dorm a l'era. Entre els estels esdevinguts un mar neda el g...

Despertat per una papallona somies roses de foc et durà el matí les fulles de les roses signes de llum Albert Ràfols-Casamada. El color de l...

de les llanternes del cel, del mormol del fullatge i del silenci. L'oneig t'engronxa l'amor de la sal i les fondàries. Dorm serè...

En arribar al llac gairebé oblidàvem cada passa. Ens va aixoplugar el son i despertar la tempesta. Joana Maria Mallol. On és Saorsa . 2021 V...

El sol desperta del son sortint-ne per orient, en silenci ens va dient al fer-lo és per tothom; i la terra que agemolida per la foscor de la...

T'he despertat: tenies la cara plena de sol, i tanta llum sobre la llum closa dels teus ulls! Jo mirava les palpitants parpelles com l...

                                     A Edvard Grieg L'aigua adormida vol ser el cos del temps, la pell d'aquelles hores lentes, dol...

Tinc un company que odio. Quan vull enfilar-me als arbres em diu "no, no, no, millor que no, que relliscaràs i cauràs a terra". Ti...

Cap vers no em pertany, tan sols aquesta fam d'escriure mots que pretenen ser tendres, nascuts entre la roca i l'asfalt, ablanits...

Vet aquí la petita tragèdia del moment: amb un cafè, no dorms la nit i sense, et dorms a mitja tarda.       Estona de silenci cap al t...