Crec encara en el destí dels ulls i en la remembrança d'un món en què vaig cercar somnis i promeses, en què vaig respirar territoris...

Paraules i dietaris creuen la meva biblioteca com vianants amarats de pluja i quan pensen arribar a un port foraster on no témer la te...

Solca la barca, oh clar amic, bondats extenses del migdia com el record d'una alegria endevinada en temps antic que un instant creu...

A Joan Navarro Et van dir que el destí és un xiquet i es riu jugant als daus. Que és el riure el que dol, més que el seu jou, ho has...