Els destins complexos que no sabem ni volem saber són aquí. Ens miren rient i ens fan pessigolles tal com el vent fa fimbrar els plançons de...

el meu rostre a la finestra travessa horta i vagons mentre vaig envellint andanes del destí sense angoixa ni feres neta          purga absol...

                                  «If it were but a matter of faith»                                                      NICK CAVE MARXO BO...

maneres se sentir-se dona Profunditat de pensament: angoixa. Món abrandat, mortal! Demà la casa serà coixa de mi. ¿I l'ànima? ¿Immortal?...

Jo soc la filla de la poeta, jo soc la germana de la poeta, jo soc la mare de la poeta, jo soc l'àvia de la poeta, i la besàvia, i la re...

  Un dia vam decidir que no en teníem prou            morint.  Per això escrivim.  Per deixar una part  de nosaltres, aquí.   Per això llegi...

Els destins en són glaçats,               vares dir-me -soc home tèrbol- i tenies les llàgrimes a punt, i vergonya i el mal que et perdura. ...

Si mai heu pensat que sols hi ha honor en l'orb destí de la sofrença, contempleu-los: infants extasiats que xipollegen vora mar tot alça...

    La passió no és tant una emoció com un destí.                                                Jeanette Winterson la passió és un instant ...

Amb una mar d'impulsos i esperances cegues que porto dins, davant la vostra llum jo m'agenollo, oh estrelles, i flames d'adoraci...

Potser jo era A. I potser tu eres B. Teoremes recíprocs destinats a convergir aquell dia. Mònica Vinaixa Miró. Al dellà de l'enlloc . 20...

Figures sedents sobre pedestals de riu, mirada contracorrent, pissarres zen, i alfabets per descobrir, l'univers desbaratat en mots i fu...

El plany poruc, estel a la botiga, no tempta ni destria la tristesa, per això el fred aquí muda en certesa: l'hora no és senyora de ...

                                     B arcelona, 10 de març de 1982 ... He cregut sempre en Catalunya com la meva nació, incrustada en ...

L'amor a tu, l'amor mateix de mi que cada instant es pensa i es commou i, com si cancel·lara les paraules, es busca al gest i s...

No tot és mur greu penombra tristesa en el clos fosc del jardí entre el brancam sota el sol noble escletxa ens insinua el destí: e...

Solca la barca, oh clar amic, bondats extenses del migdia com el record d'una alegria endevinada en temps antic que un instant creu...