I si ens hi abandonàvem El gorg respira espases; als rius, s'obren ferides de carn blanca, la nit destria espines sobre els arbres. No h...

Com boll que vola arreu quan és el temps de batre els ventadors van bressant els ventalls i el vent fa el que li toca i allà hi ha una dea q...

    La infancia es el período más largo de nuestra vida .                                                        Ana María Matute No puc esc...

El plany poruc, estel a la botiga, no tempta ni destria la tristesa, per això el fred aquí muda en certesa: l'hora no és senyora de ...

No és fàcil seguir-te el camí, destriar el que dius          sense aclaparar-se, sense perdre's en la intensitat,                 ...

Prefigurades delícies. Llibertat. Estimar, no estimar...? Les perdius que el meu pas aixecà m’atribuïen malícies. Les perdius volen pla...