El gris brancam, pels volts de la Devesa, fa un to somort, a la vora del riu. Plana una blanca gavina perduda dessota els ponts, al proper M...

L'hivern és un record de boira peregrina prenent vistes a l'hora d'emprendre un llarg camí. I la ciutat de l'heura es torna ...

Davall tes prepotentes, immenses ufanors, Devesa, ja finaren les estivals rialles; tu reses al novembre pels hèroes defensors i llur visió e...

El cel és un somriure, la llum tot esblaimant-se emporpra les carenes del llunyedà horitzó; a vora els bancs de pedra, l'herbei va collt...

Ai Girona, ciutat meva, si jo et sabia cantar! Mig sentada a la muntanya, mig estesa sobre el pla, amb aquests rius que et festegen el Güell...

                                               A Vicenç Burgas Com ho sabies, amic, que cada hora era una fulla daurada, tan sols un mir...