ella es dibuixa una dona que es corda el vestit            espatlles nues              pell negra            mans negres        ...

El jo que no soc a mi s'adreça amb fragmentats bocins del que vaig ser. Les paraules no poden dibuixar tants anys efímers, s'enfront...

Tot es mou. Corrents d'aigua subterrània desgasten els nostres peus, com còdols. Sabem que tot passa i res no espera. Sabem que l'er...

Miraves i triaves les ceres de la capsa, tecles de colors ben arrenglerades, melodies entre els dits. Teclejaves fúcsies, malves, liles, plu...

Hi ha plantes tropicals mortes de fàstic, les fem viure amb neons ultraviolats. L'estàtica de les làmpades, la interromp la fricció dels...

Sempre els records ens miren en el mirall dels somnis, dibuixen fidelment l'amor i el desig, l'enyor i la tristesa, com...

Tot el verd aigualit de la canya de sucre es desfà com el blat fins als confins remots. L'horitzó et segresta la pell i la mirada dibuix...

El vermell cau sobre les fulles mortes, sobre el vol de les últimes abelles. Els estornells dibuixen geometries fèrtils als llavis de la ter...

La nit cau dolça i freda sobre el cel de ponent, creant ombres fosques dins el mar serè. Dibuixant siluetes d'ocells als núvols tintats ...

Les orenetes han tornat al niu. Dibuixen arcs invisibles en l'aire, camins de fum. Ens espien els passos, s'aturen un instant. I fug...

Pel rost corriol no cap clariana minva la inhumana crueltat del sol.   Trobarà el consol que el bosc encomana, l'infant, que demana joie...

Això passava a la tardor i els mots no delataven cap ruptura. No podia sinó fer una tarda benigna perquè cap gest no fos desmesurat o estèri...

Cada dia dibuixo una estrella de cinc puntes, feta d'un sol traç, com si fos un conjur o una màgia que em domina i obliga la mà. Només s...

Un record-ungla furga inclement amb tardor en la mirada. Tem les ferides en la tornada inútil a l'interior de les pèrdues. Continue en e...

Si no sabíem el que és, i el que no és; si només ateníem certs motius i certs colors; si les arrels de l'existir es trobaven en una altr...

Esperes retrobar els miralls del silenci; vessar els dies, lentament, com rius d'arena; escoltar les veus que a les hores s'arrapen;...

   Com impressiona una tempesta quan omple l'espai de sorolls i de grisos colors,    com si els déus ploressin sobre nostre i les l...

no vull que els dies te m'allunyin: temo que aquests mots tan sovint desenfocats et duguin a emprendre el camí oposat al meu desig i...

deixar el temps escolar-se entre les paraules. en aquest silenci que compartim naix la veu que ens acosta. de tu a mi creix la mirada co...

Ara mateix mirem amb el nen els dibuixos que ha fet al seu quadern d'escola. Feliç, passa els fulls on ha fixat la seva llum al traç....