EL QUE HAURIA VIST EN UN ALTRE espai. Temps endins. Ve a ser una pregunta indefinida. De múltiples respostes. Ben cert que m'haurien tra...

S'enarbora davant la imatge especular, la dramatització d'abandonar la cura, la resistència de la tensió travessada per aquel...

      Abril, abril,       abril gentil;       abril, abril,       que vals per mil! La larva s'ha deixondat i `l cuc torna papallona; l...

Cor meu, que dins del pit estàs tan arraulit covant records i penes, eixampla't tot seguit purgant-te de neguit, que ve la Primavera. Ei...

Del desig albergat en corona la falta, ja només pot parlar en la seva llengua, mira com retinc, mira com endreço, la voluntat capciosa que e...

L'estació es fa més fosca quan s'encenen rectangles de llana i de mimosa. Els vagons de la nit gemeguen als extrems de l'orella ...

Respiro com la pluja lliure al cel, estesa en el costum que em roman a la llar protegit dels vents de desmemòria i missatges d'estranya ...

Quan vingues necessitaré una alenada, un tu amb mi, un jo amb tu. Un dibuix als llavis que descongestionen els ulls cansats, els tancaré per...

Camino pel pendent d'un turó verd. Hi ha gespa, entre la gespa, flors, com en un dibuix per a infants. El cel boirós ja es torna blau...

De sobte dius: "Si era això! Ja no me'n recordava! Tant escandir, comptar amb els dits, amb les neurones, mirar agenda tot el ...

Dins l'aigua mansa, ell, color de rosa, lentament es posa. Les potes són dues canyes, el bec negret i encorbat, i el coll com un t...

Les algues ajagudes a la platja, després del temporal, em porten el perfum de jorns llunyans, de ribes resseguides sempre amb tu. La le...

La gavina au marina, menja tothora el mateix: s'abraona sobre l'ona i n'extreu un munt de peix. Josep Vallverdú. Best...

Aquest lloro repeteix tota paraula que escolta; de xerra us dic que en té molta, i per a mítings serveix. De debò que ens avorreix. De...

Com que té el coll tan llarg, la girafa la fruita més alta agafa. Les altres criatures  li envegen les altures. Des de baix diu el xaca...

Un acudit per explicar Una llibreta amb gairebé tots els deures fets Una aranya de mentida Una lupa L'entrepà d'avui Mig entre...

La remor dels arbres els ulls que s'obren com l'albada La cançó que viatja en cercle impàvida Natividad Ayala. El cel ...

Blancs i inflats, formen un bonic dibuix             fet d'esponjós cotó fluix. Lola Casas Al cel cabretes-- : metereologia i ...

Prenent el sol entre parets de maó vermell tot ple de gent cremant la pell però les saltem i fem l'agost a cau de lluna fins qu...

Com un bosc de ribera, teranyines d'arbres indecisos en una dansa lenta allunyen la ciutat del pas plàcid de l'aigua ― mo...