Demano minuts i hores i mesos quan la immediatesa trenca el fil i sembla que no tinguem passat: dies i nits carregats de robins i pedres afg...

els dies en què no et sentis para una mica per deixar que la teva ment i el teu cos es posin al dia ー quietud De: desperta Rupi Kaur. T...

T'adorms i un silenci s'enfila per les parets de la cambra fins que aconsegueix el cim, un límit de llum en la fosca. Tocant de peus...

Tota la nit amb la cançó de l'aigua i el teu record... Unes hores salades i el ritme a les genives, de petons i d'estrell...

Plou defora dels clapers on s'oculta la paüra i sents com l'aigua es detura pels ampits i cau, res més. Dura la son dels carrers si ...

Sento el ritme, la cadència d'un silenci que em convida al pas de dansa cada dia. Sona lluny, però el recordo. Reconec, entre murades de...

Beneeixo el treball de cada dia, beneeixo, de cada nit, el son. El judici diví i la gràcia divina, la llei de pedra ー i la llei dels bons. I...

Terra que acull i que crida a la terra, impune finalment la voluntat, absoltos bruscament els sentiments; saba de sang que segueix a l'a...

el cor detura els gemecs de l'aire quan la son li guanya. l'ombra és la que tremola en la sepulcral senectut dels morts. si la por f...

—Mare, digues, per què els núvols que abans vestien de blanc de sobte ara s'engalanen i es vesteixen de morat? Per què els ocells ja no ...

La trapezista roja estima el cavall verd com el dia, la nit. El gall i el peix ho diuen i els músics pinten l'aire de cel i mar i pau. M...

Pronom que termejaves amb el llit i la taula i unes claus, i llençols, i paraules com casa. I formaves un món amb tovalles i tasses, i dies,...

Hi havia una vegada, en un dia de pluja i flors, un nen petit amb un gran paraigua... i una flor, per a tu. Carme Solé Vendrell. Un dia de p...

Vaivé de dies sencers. Cançó de bressol         d'un planeta blau.     16 Lola Casas. Mirant al mar . 2022 Il·lustracions: Gibet Ramon

         Per dissimular les llàgrimes que li queien        galtes avall va tancar el paraigua i va rebre                            ...

Ser mariner deu estar bé: navega que navegaré. Mirar el cel blau ben encantat, respirar fort l'aire salat. Xarrupar en glops llimonada, ...

Hi ha un altre espai possible, una dimensió on tot passa igual, però a l'inrevés. Hi és, aquí, en aquest poema, mentre lligues els ...

S'ha acabat el dia ofegat en un aiguabarreig de roig. El carrer put, lleument, a objectiu perdut, a abandó, a mandra, a mal...

Passo el llindar d'aquesta porta closa d'un altre any que comença, i no goso mirar. Amb un tremir de goigs i de temença, passo el ll...

                 El temps tot ho esborra L'art és la gràcia d'empènyer els dies. La ciència és també la gràcia d'empènyer els di...