El so discret i esmorteït del fruit caigut de dalt de l'arbre, entre la música incansable del gran silenci al bosc humit.               ...

Dins de la meua absurditat i en veu molt baixa diré, ara que puc, que soc feliç, fent un discret somriure per a la posteritat. Irene Verdú, ...

Això passava a la tardor i els mots no delataven cap ruptura. No podia sinó fer una tarda benigna perquè cap gest no fos desmesurat o estèri...

Enfilàvem ja els camins de Tessàlia... En algun lloc de la cambra de Delfos havia perdut el carnet d'identitat. ¿Com havia d'interpr...

Que tafanera que és, la finestra! Tot el sant dia mira el carrer; sembla que compti la gent que passa i que vigili on va i d'on ve...

Capaç de viure de quatre xàfecs, el llentiscle creix als alzinars i les pinedes, també entre coscolls, a les garrigues, i en vessants ben...

Reconduïm-la a poc a poc, la vida, a poc a poc i amb molta confiança, no pas pels vells topants ni per dreceres grandiloqüents, sinó pel...

El sol, estrac de la jornada de treball, lent va i se colga als peus del mont. La lluna, s'és posada en cent i un mal, veient la llu...

Apama el temps, les hores; mira com un tardà vol de grives escurça encara més la tarda i t'encomana el fred que deu fer al defora. Ar...

Discretament... perquè el teu bes no m'esborri dels llavis el gust del teu cos. Joana Lladó. El ball.  1994

El llenguatge té un deix particular. Certa influència de l'italià, però vàlid. Narració original i discreta, amb força encert en sit...

Quan ens referim a la confiança en les persones, entenem una cosa així com la tranquil·litat davant algú de qui espero que es portarà bé ...