El jo que no soc a mi s'adreça amb fragmentats bocins del que vaig ser. Les paraules no poden dibuixar tants anys efímers, s'enfront...

Els discursos com un cop sec al ventre. A l'estómac un forat pendent de sobreviure en una emoció asfixiada, pendent de ser descrit. Quan...

 Per a alguns l'existència dels poetes (faig servir la paraula en un sentit ben ampli, el que va de Charlot al meu net) és un descans, c...

Si els mots trobessin una resistèn no arribaria a terme cap poe La frase esdevindria una carèn i escriure un vers fora fer-lo aparè Co...

Prop d'uns llavis que algú et pren, orador pacient, refàs el dir i el desdir, des dels límits del discurs. Montserrat Rodés. ...

El cap de govern d'Andorra, Òscar Ribas, pronuncia el discurs d'ingrés del Principat a les Nacions Unides, davant la seu d'a...

Deixeu-me que us digui una cosa. Soc català.  Avui, una província d'Espanya.  Però, què va ser Catalunya? Catalunya va ser la naci...

Sec en un cafè davant el mar, però s'esvaneix aquesta ciutat i me n'apareix una altra: allà on vam trobar-nos... I se m'...