Tu, que pots recórrer el món dins la pantalla, dir amb exactitud quin és el to del blau de la Praia do Sono, a Paraty, si ja h...

Balmar-se en el mirall obscur del mar quan jo hi nedo. El viarany per a retrobar-me. L'estela d'escuma per on avanço. La distància i...

Poca cosa, res que allunyi la temença de perdre l'espai és concedit a l'ànima errant Però potser, més lleugera, incerta mentre va du...

Sobtadament, a cops, la imprecisió ens fa lliures. Projectant en la distància entre dos mons, el mitjà erm de l'oblit crònic Sobreviure ...

Saltant turons, solcant cingleres, quan fa la recta o als revolts, com una cinta, el camí serpenteja i avança i no s'atura enlloc. Segui...

El cor posa carn nova. Amics, ¿no ens tornarem a veure? Distàncies, ¿quan sobreeixireu de festa? La primavera ho encén tot: ¡com brillen els...

EL CAMÍ ÉS VOREJAT de miralls tapats el camp lluu esmorteït: Tres pedaços negres, i un de verd tèbia empremta a l'ànima meva Regi...

                      A partir del tema "Je dors"                                   del cantautor Hugo Mas Fora, la lluna é...

Pollancres puntant fugues de riera i una certa capacitat per la distància. O una blanca línia divisòria: polsim enllà del marbre sagradí...

Mira la meva lluna                mora de puntes arromangades. Dibuixa un calendari de records escrit        amb signes de te ver...

El moviment, en els ocells, és ràpid i precís. I ara veieu que, perquè un animal qualsevol pugui moure's d'una manera perfec...

Són les fulles la disfressa dels arbres? Són els trens la disfressa amb què es vesteix la distància? És potser aquesta pell la disfr...