A Salvador Espriu Sadoll de blancs en llum, espatlla en força blava, el mar nua les boires d...

Un nen, set anys, duia un dofí a la mà quan va pujar a la barca. La mar plorava i plorava. I encara que no volia tenyir-se de vermell, va ar...

La poesia tracta, si ho és de veritat, d'un únic tema, algú va deixar dit. És per això que escric sobre la música de festa dels teus ull...

La lluna és un dofí que salta a proa de l'alba i dels recels. Mai no hauré escrit quin groc, quina assutzena m'embolcalla i em torna...

Com un bosc de ribera, teranyines d'arbres indecisos en una dansa lenta allunyen la ciutat del pas plàcid de l'aigua ― mo...

Aquesta espera d'ara té la força de l'aigua, l'expectació del cos, tens abans de l'amor. Llisquen dofins per la pell del ...

La gran cursa del mar sempre distinta (jo he navegat la Grècia catalana), m'atrau per les sirenes impossibles i pels dofins lluen...

T'he vist en una mar sense confins, superba a proa, comandant la nau, donant, al cel i al mar, el color blau i harmonia a la dansa d...

l'absoluta bellesa de les mans tocades per l'alquímia dels divins, vam navegar plegats amb els dofins tot salvant quatre quadr...