A casa hi guardes silenci i una poma, per menjar-te a les set; el roure fet taula i cadira; l'amor mai cordat; ben estès com el pàmpol q...

Si podia donar-te et donaria quatre potes ben sòlides —quatre— per trepitjar la terra que trepitges: l'una de vent, l'altra ...

Mare, vull aigua, tinc molta set. No em dones pluja que em mullaré. Mare, vull pa, tinc molta gana. No em poses oli que em fa u...

I dic jo que si els que han fet el món s'haguessin donat per donar vida no la traurien tan fàcilment. Maria Rodó-Zárate. 41 setmane...

Cada llibre de poemes té un procés De descobriment Cada poema ens diu com funciona Un món tancat Cada vers ens dona un dels plers Més antics...

Fer llum dins la foscor, obrir camins on no n'hi han. Formar homes i dones, fer-los grans no hi ha empresa millor, ni llavor que doni ta...

M'estimo el cos que em dona totes aquestes coses que alguns en diuen ànima, que m'és camí per trobar-te, que és calze de les meves s...

                                      A l'Aran Papers, bruixes, caragols, llunes, dies, mapes, culleres, baldufes, llumins, cases, puput...

            Aquells amics... Em parleu de camins on les mans ajuntàvem enduts pel mateix foc de joves entusiasmes i acordàvem les veus amb e...

Quan parla l'esperit, la llengua és sàvia, esquemàtica, justa, sense adorns; no li cal més que el simple monosíl·lab per expressar l...

Mare, vaig a viure a Roses, m'entristeixo terra endins. No em doneu res: vull ser pobra per anar a pescar a la nit. De: L'Aplec de l...

Els teus murmuris, oh mar, han fet la meva infantesa clara, ara silenci només i el silenci m'acompanya. El veler que llisca mar endins, ...

Tu, que donares el teu millor bes                                       per fer-me possible; tu, que sentires glatir ta carn jove           ...

             A Josep López Fabregat,                                 el meu pare Mai no agafaves la darrera mandarina de la plàtera, sempre ...

Deu-me silencis, i sentir el pols dels astres, i aquesta cega rialla de les aigües davall la terra eixuta! Teresa d'Arenys. Obra poètica...

Dones, figuera, quan l'aire rutila, bosses de mel a l'amic i a l'estrany; mar, casa i horta coneix i vigila la teva soca de ...

Jo et donaria, amor, tota la tarda per fer del temps un feix d'hores esparses i així, com mar tranquil, blavejar l'aire. Jo ...

El plany poruc, estel a la botiga, no tempta ni destria la tristesa, per això el fred aquí muda en certesa: l'hora no és senyora de ...

Tot és propici en els teus ulls que m'obren profundes vastituds, tot se'm revela dens com la tarda rera les cortines. No em vul...

Teva és la terra home t'és donada però cal que la guardis és ferma i forta però alhora feble fràgil  i el teu peu molt d...