T'estàs fent mentre et vas fent la casa com si les dues fóssiu igual de valuoses, el teu resguard i tu, a dins d'altres resguards: l...

Que m'ompli de llengües el teu mot, que un cant teu canta més que dir que més. Quin cos teu més teu-meu que és el cos meu. Un forat per ...

                 A les dones que perseveren                                             i escriuen.                Especialment a Joana Creu...

La llibertat dels ulls de mirar enrere, ningú no me la pren. La llibertat del gest de la causa que duc no serà mai de sal, tampoc ...

                      Sents el pit buit?                       Sents el pit sord?                               Felícia Fuster obren incisio...

Estimo la vida petita de seure a l'entrada per veure com passa la gent, com es mou un pardal, com s'inclina la tarda en les cases de...

                      A Maria-Mercè Marçal Com un tempestuós mirall en gris que es trenca en mil bocins de llums rebels la mar qu...

(...) Tu restaràs, muntanya, però jo passaré com la trista cogullada que, avui, perquè és hivern, i l'ocellada t'ha abandonat per un...

Flors i barrets i ungles i portes creixen enfora. Si mai creixen endins és perforant el túnel terrós del dolor. Un dolor que coneixen...

Aquest és el nom del meu rival. Qui t'allunya de mi. Però com si es tractés d'una altra dona envaint-te el pensament, lluitaré per d...

            ella es dibuixa una dona que es corda el vestit            espatlles nues              pell negra            mans negres        ...

No hi ha cap país on les cases no hagin acollit les nafres dels càntics i l'esperança dels esgarriats. Cap estrella no ha vist ...

Al jardí plou. L'herba és dreta: petites agulles erectes, antenes de la terra, esponja negra. I jo romanc callada, profundament retreta,...

D escubro el misterio ventana tras ventana alguien habita entre las hojas. El aquelarre en la hojarasca del mundo. El delirio arrasador y, a...

La finestra es va obrir. Verd i blau. La Quimera va entrar-hi disfressada de ventet d'estiu. Els finestrals van batre a morts...

   per a A.P.C. Dues dones seuen a taula vora una finestra. La llum esclata diferent en cadascuna. La conversa guspireja i els vianants del ...

   A Vicent Andrés Estellés, en la mort de la seua primera filla. La sang et va trencar la somnolència de quan dormies somnis sens...

La terra, el nucli, el mar, l'esfinx de Keops voltada de sorra, molla, mamella, medul·la, dona, femella, mare, frèvola i espantada, temu...

Fer llum dins la foscor, obrir camins on no n'hi han. Formar homes i dones, fer-los grans no hi ha empresa millor, ni llavor que doni ta...

La tieta vol plantes i animals. L'enamoren els jardins més que cap home. De tant regar flors cantant sola, m'he tornat una dona gran...