Els llums s'apaguen. Se senten sols els versos dintre dels llibres. Se'n va la tarda. El sol ens mira amb pena entre dos núvols. Aqu...

Quan atureu el temps —l'instant entre batecs— amollau les paraules com qui fa volar l'ànima en un verset efímer. Miquel Àng...

Amb mots trobats basteixo a poc a poc una fràgil, efímera casa de parets transparents. Poemes que algú, potser                    ...

          (Que sempre hi hagi, en cada guerra,            un grup d'homes i dones que s'hi oposin.) Un brunzit en la nit em re...