La blanca lluna passeja pel cel obscur del meu hort. En un racó veu la pedra que dona forma a una font: —Ompli'm un canteret d'aigua...

Soc amb vosaltres, arbres folls en la nit, sento que el vent us té desperta i us força. Jo també vetllo, perquè em puny el delit d'inter...

Aquella nit de març vaig eixir tard de casa. Els carrers eren esvalotats per l'olor de primavera i la pluja verda dels sembrats. Repicav...

algunes habitacions suaus de les nostres perifèries mai han eixit de casa mai han entrat al bosc espès mai han caigut al mar i s'han xop...

Un dia en muntanya he vist lo sol, que se colgava, feva diventar los monts de or i los animals no cuneixeven aqueixa balles, eixiven d...

El meu país és llarg i prim com un vent fi de primavera. Quan ix el sol és una flor, que, tota d'or, a espai desperta entre la ...

Darrer diumenge d'octubre, el camí ja és ben sabut, eixiu a la carretera que cal aplegar-se al Puig. La Marina i la Ribera, l...

Hi ha coses que fa bonic dir-les en Primavera, dir-les amb llenguatge senzill d'anar per casa i el més perfecte equilibri entre la ve...

Vull ara eixir i anar-me'n, i anar-me'n a Innisfree , i fer-hi una cabana d'argila i de canyís: amb nou rengles de faves, ten...