Com una carpa de circ, el Montseny blau sobre el cel rogenc i la boirada, solca el Tordera i amb la vela empeny els ormeigs de Montnegre i l...

Hi ha plantes tropicals mortes de fàstic, les fem viure amb neons ultraviolats. L'estàtica de les làmpades, la interromp la fricció dels...

Potser fou un galop de poltres i de jònecs, un sord clapoteig pels bassals buidant sang que feia més de trenta anys que era estancada i espe...

                 El temps tot ho esborra L'art és la gràcia d'empènyer els dies. La ciència és també la gràcia d'empènyer els di...

ara que els llums resten encesos i les revistes sobre la taula ara que la radio calla i la pluja sona més fort ara que la teva veu és pura i...

A l'esquena hi duc un farcell abundós, però lleuger i fràgil, un farcell que empara i empeny, un farcell amb lletres i ulls, tot d'e...

Quan el fil salvatge de la llum defalleix en el bressol de les aigües aparentment adormides, en l'hora del temps que s'atura i no s...

Com l'ona que naufraga en tota penya, com aquell mar que sempre torna i prenya el mar de mar, així mateix la vida cerca morir en el ...