en la pupil·la on els perfils es perden                                               MIREIA COMPANYS -Mira- et diu...

Que la paraula (poètica) et posseeixi. Que la llum del poema (t')arrabassi qualsevol indici de sentit. Que dins teu neixi el mot que con...

Secrets llavis m'imposen l'enigma que anomeno viure. Jo, solitari llegidor de profètics vols de falcons, voldria guiar tan dol...

Ara ets sensible al ritme del poema, al sobtat canvi d'un traç de color, al dolor d'una absència incomprensible, al raig de llum...

Estava tan distant de l'alba com del capvespre. En un paratge de neu s'havien esborrat tots els camins: si avançava em perdia, s...

Jo també havia observat que, per bé que tenien  el mateix nombre de síl·labes, la pronúncia  d'una de les frases semblava més llarga....

Tantes veus sense resposta, tant de dolor innecessari, tanta vida interrompuda al xoc brutal de la barbàrie!... Què justifica les obscu...