el meu rostre a la finestra travessa horta i vagons mentre vaig envellint andanes del destí sense angoixa ni feres neta          purga absol...

          el tiempo no envejece          Mercedes Carrión Masip aigüesmare font, piques, mullena i rentador social infància d'aigua a se...

QUI DE VOSALTRES...      Qui de vosaltres xiuxiueja tots els verbs qui de vosaltres és la cabellera en flames d'un nen      qui de vosal...

Crec en el captaire que era jo mateix, fa segles, i en el germà bessó d'una mirada oracular. Dona'm la mà: tremolo. I envelleixo com...

D'aquest rostre que em torna el mirall, desconec tots els trets menys l'esguard, testimoni del temps jovençà. Jo soc jo, com ho era ...

L'he vista. Uns ulls que no envelleixen mai. I si en busquen uns altres per abocar-se a una ànima, viure un insondable vertigen, en...

Plouen lletres i flors ballarines el mar mira enlaire i es queda parat: - A quin núvol estrany hi ha florida? i les lletres, qui les...

S'envelleix lentament. Envellir lentament és un gran privilegi. Tot allò que hem viscut a vegades no cap a l'estoig dels jo...