Hi ha mans que saben ser ocells o núvols, àngels de neu dansant la nit més cega, branques que acaronen el cel quan mira amb ulls desconsolat...

Quan l'ànima que brega trontolla defallida i l'esperança incerta per trist camí se'n va, l'estrella que assenyala els camins...

Versos amb polpa de capvespre. Enyor de violins cecs Per les nues voreres Si mai no pels carrers. De sobte la pols d'una tonada. El folr...

T'atreu el camí que el bosc gelosament guarda, t'atreu la penombra i la suau intimitat. T'atreuen els avets, la seva...

Tot et convoca a l'enyor. Ella duia també la cinta malva que reconeixes en les notes del saxo. Antoni Vidal Ferrando. El batec...

L'espona d'un bancal era, al coster, una paret esbucada. I em punyia el silenci dels camps segats i el vol, alt i llunyà, d'u...

Fora deixo la bossa dels retrets, dels vells enyors, de les angoixes, i ensems de totes les inquietuds. Tot ho deixo al cancell perquè ...