Un mot antic se t'enganxa a la pell entre la llum d'imatges nítides: com si fores un coixí, un drap o una faldilla, unes mans alcen ...

 Arvo Pärt En equilibri al seu filat, les tórtores. L'engany i la certesa. El plany, la consciència. L'alfals segat al vespre. La na...

Com un gat amb la panxa oberta que s'arrossega per terra per no perdre els budells, el meu orgull cau del cel a la claveguera quan ensum...

Vinc al recer de l'àmbit d'aquest temple. La pedra sembla abatre's i discórrer per un perfil de traços vigorosos, i cada rengle ...

   Com impressiona una tempesta quan omple l'espai de sorolls i de grisos colors,    com si els déus ploressin sobre nostre i les l...

Parar el despertador, sense obrir els ulls. Desitjar aquells cinc minuts més. Encendre el llum. Aixecar la persiana, quan encara és fosc....

era més que balança era equilibri i més qu'equilibri era el pes de set i set catorze centes caixetes d'en tu sí asmes sense nu...

no vull que els dies te m'allunyin: temo que aquests mots tan sovint desenfocats et duguin a emprendre el camí oposat al meu desig i...

                      poema de quatre tankas Un gran tsunami em sacseja, ferotge. Sota l'onada. la meva ment deslliga els fils de...

Transformar el fet de no poder estar als esdeveniments poètics que desitjaria. I descobrir, escoltant  i gaudint àvidament, a l'...

Manllevaré la pols d'una ombra, la trama subtil d'una duna, i en no poder arribar més lluny inventaré el corc per als dies que ...

Per què tu precisament, quina la causa la conseqüència l'explicació la racionalitat la mecànica vital en què s'insereix el fe...

                                (Diàleg amb Guadalupe Grande)                      Perquè encara naix fills amb l'alegria          ...

I el Tretze? U i tres, quatre -els punts cardinals, les quatre ales de les papallones! L'arquetipus platònic del diví, el dodecàedr...

Estelada ets viva voles com un ocell lliure. Des de la mar a la muntanya ets ginesta que acompanya la via. I al novembre al desfullar ...

                               A Anna Murià Hi ha aquest coratge tan teu amb què fas front als estralls del temps. T'aguanten l...

                    A Xavier Barral Es veu, al fons, un casalot amb torre, enfilat sobre el riu, sota un núvol mandrós. Segurament,...

Certesa de la pedra, a flor de mà! Escultura de l'ésser, moviment misteriós, toc de silenci: pura harmonia dels àtoms, ...

Menorca, orgullosa i acollidora. La penya grisa batuda per la mar i el vent. La infantesa que es bressa en l’arena blanca. Serena, malg...

Per a l'estimat Lluís Mercadé, que m'ho ha demanat . S'aixequen torres en esborrats vestigis de mortes danses Tr...