Recordo quan em volia arrencar els ulls i la pell i els cabells. Quan em volia esborrar el rostre. Quan els matins eren cops de puny a l...

Sovint homes i coses perduren en la dura fixesa que ha llampegat un instant, intensa abans d'esvanir-se, en els sentits o bé en la ment....

Amb bast pinzell, bàrbar pintor d'un geni el quadre va ennegrir, i damunt d'ell sense raó deixà el seu propi traç il·lícit. El temps...

Llangor de fulla verda tot just nada,           temorosa del vent. Seda del cel penjant entre les branques,           gallardet somrient. Xe...

                 El temps tot ho esborra L'art és la gràcia d'empènyer els dies. La ciència és també la gràcia d'empènyer els di...

Esborrau-me del quadre, que vull ser l'alzina del paisatge, o la grívia que s'hi colga, o la molsa que li guarda l'aigua. Antoni...

... I així una altra vegada algun altre dia vinc al teu nom que et vaig donar en el teu viatge Tu escoltes  amb paciència i després t'es...

podria dir-te aquesta nit que el temps no passa, que no s'escola la llum al cor de la llum, que viurem en el record i serem paraul...

Menyspreen els teus xiscles d'alegria el mot inútil i la vil cançó; tes ales, afanyant-se tot el dia, frenètiques esborren la lle...

Quan esborro una frase traçant-hi una ratlla al damunt, ho faig de manera que no es pugui llegir. Joan Brossa.  Ventall de poemes ...

L'onada de calor t'ha deixat sense forces, eixorques les hores alenteixen i no saps com sortir d'aquesta calitja, que fins ...

Discretament... perquè el teu bes no m'esborri dels llavis el gust del teu cos. Joana Lladó. El ball.  1994

Junts hem menjat —foravilers de tarda— ametllons verds de la branca més alta robats d'un hort sense porta ni tanca, ai, no la mo...