Les arrels del pas del temps han obert escletxes, cobrint somnis amb el tapís de l'oblit. M'endinso en el poema, la ment s'allib...

No es queda mai amb recança de no haver escalat l'empriu; a l'hora de dansar, dansa i després del plor somriu. Perquè va amb la conf...

De vegades és lluny, la muntanya; d'altres, difícil, agresta i tan alta..., i el riu que ens la separa i aparta, a més de desconegud...