Verd bressat amb escorça sobre el camp itinerant del teu xiprer que et fa de riba. -teu en l'oneig- que et fa d'espiga de casalot i ...

Tenen la verdor exuberant dels jardins tropicals, els paradisos on renunciem a l'amor, la tesor de les flors aquàtiques, la saba espessa...

És com si no sabéssim si en els troncs hi hagués fusta anellada o tan sols buit. Fer-se gran no és saber quin bosc és fals, distingir ...

He mudat el silenci de notes blanques, bemolls i algun do-re-mi afònic i desafinat. Ara, el silenci fa mímica. Va vestit de fuster, amb les ...

Més enllà de la veritat, la tenacitat: d'aquests arbres nans i molses, enganxats a una roca plana que es creuen les mentides del sol i a...

S'alcen arbres blancs, com versos. Uns més rectes, d'altres corbats, alguns marcats per les mans dels amors que hi han passa...

He entrat dins la teva ànima esporgada per coves i estimballs, nius de vesper; amb socarrim de fusta i pols humida el corc despietat et ...

hi ha paraules que volen ombra, com flors que moren al sol. hi ha poemes que naixen entre les roques profundes del somni com hi ha plan...

Tens una escorça molt gruixuda, plena d'escletxes i de talls. Hi ha unes formigues que s'hi enfilen i els fan servir d'amaga...

            XXX Trobes la tendresa llisa, has vist l'ull nu, el ressorgir del temps. En la mirada del nen, retornes. Jordi C...