D'aquí en quedaran paraules: el vers recordat abans del proper semàfor i que em consola —«No sé amb què falcar-me l'ànima, la tinc b...

Quan l'última que escric és la paraula més dolça que sabia a frec de cossos, s'allarga la ciutat com una dansa d'aurores per fin...

Camina amb passos lents pel corredor de sostres alts. Em mostra l'escriptori com qui, devot, em presenta la vida: estança austera am...