No reconec de sobte l'habitació del meu apartament, com si els ulls foren pols com si les enquadernacions retines blanes. Recorde haver ...

De tots els camins en podem treure alliçonament. Però des del cim d'una muntanya es fa difícil de reconèixer les fronteres. I continuo e...

Tu a la barana del llac, encís de lluna... I aquells poemes que en les fulles de lotus tots tres vàrem escriure! De: El lliri blanc Akiko Yo...

escric, perquè sobre l'esquena del paper la meva veu camina en calma i es grata els peus, les mans, la panxa i va a un galop que...

Del desig albergat en corona la falta, ja només pot parlar en la seva llengua, mira com retinc, mira com endreço, la voluntat capciosa que e...

No hi ha cap país on les cases no hagin acollit les nafres dels càntics i l'esperança dels esgarriats. Cap estrella no ha vist ...

                     L'escric amb ràfegues de llum                         solcs gelats, vapors d'avions                            ...

Vull ye-ye. S'acaba la tinta. Podré oblidar les grans veritats? Què faríem sense signes d'interrogació? Aleshores potser deixaria d...

De vegades el món no sembla tan inhòspit. Quan em faig un cafè a la base la neu sura una mica neguitosa rere els caramells del voladís, com ...

La finestra es va obrir. Verd i blau. La Quimera va entrar-hi disfressada de ventet d'estiu. Els finestrals van batre a morts...

Quan l'última que escric és la paraula més dolça que sabia a frec de cossos, s'allarga la ciutat com una dansa d'aurores per fin...

                                   Fem en terra un ample cercle,                                    per quan tot d'una hi surti a...

Escriure: misericòrdia en la distància que mantenim, poètica de l'espai . Teresa Pascual. València nord . 2014 Nota sobre l'autora: ...

Cal escriure la vida en net, amb una lletra clara que justifiqui el goig i l'esperança dels escollits per estimar i comprendre. Miquel M...

Hi ha plantes tropicals mortes de fàstic, les fem viure amb neons ultraviolats. L'estàtica de les làmpades, la interromp la fricció dels...

Jo soc la filla de la poeta, jo soc la germana de la poeta, jo soc la mare de la poeta, jo soc l'àvia de la poeta, i la besàvia, i la re...

  Un dia vam decidir que no en teníem prou            morint.  Per això escrivim.  Per deixar una part  de nosaltres, aquí.   Per això llegi...

                              Come varia il colore                               delle stagioni                               cosí gli umor...

No reneguis tant. Deixa`t de queixes. Crea. Crea. Crea. Insisteix. Reinsisteix. Rendir-se no és una opció. Existir i escriure són el mateix:...

Ara existim: quan jo escric això i tu em llegeixes. Abans jo no hi era. Després tu partiràs. Tu i jo sols podem coincidir aquí en aquest ins...