Potser arribaves al Kaystros quan la vas pensar, i ara és el riu un sediment de pedres. Potser miraves la badia d'Efes quan la vas dir, ...

                 A les dones que perseveren                                             i escriuen.                Especialment a Joana Creu...

una ciutat instal·lada només com a poeta només escriure només ser no doble només una recórrer llambordes rebentades de necessitats obviades ...

Sense tu, no hi ha tornada. L'heroi, que Homer va imaginar, s'enyora dels teus ulls aquest ponent d'estiu, mentre el sol declina...

De cada racó de la vida en pot brotar el plaer d'escriure. En el moment de florir ell no s'atura a pensar d'on surt perquè, si h...

                         Demano perdó a les grans preguntes                          per les petites respostes.                   ...

Vaig aprendre a escriure amb saba de lligabosc. Damunt l'escorça de bedoll apareixien de sobte lletres blaves, que deien hort , que deie...

Escrius. Atens la mar que ja no és mar, l'arena que ja no és arena. Esbosses moviments erràtics de llum sobre ones, que ja mai no seran ...

No reconec de sobte l'habitació del meu apartament, com si els ulls foren pols com si les enquadernacions retines blanes. Recorde haver ...

De tots els camins en podem treure alliçonament. Però des del cim d'una muntanya es fa difícil de reconèixer les fronteres. I continuo e...

Tu a la barana del llac, encís de lluna... I aquells poemes que en les fulles de lotus tots tres vàrem escriure! De: El lliri blanc Akiko Yo...

escric, perquè sobre l'esquena del paper la meva veu camina en calma i es grata els peus, les mans, la panxa i va a un galop que...

Del desig albergat en corona la falta, ja només pot parlar en la seva llengua, mira com retinc, mira com endreço, la voluntat capciosa que e...

No hi ha cap país on les cases no hagin acollit les nafres dels càntics i l'esperança dels esgarriats. Cap estrella no ha vist ...

                     L'escric amb ràfegues de llum                         solcs gelats, vapors d'avions                            ...

Vull ye-ye. S'acaba la tinta. Podré oblidar les grans veritats? Què faríem sense signes d'interrogació? Aleshores potser deixaria d...

De vegades el món no sembla tan inhòspit. Quan em faig un cafè a la base la neu sura una mica neguitosa rere els caramells del voladís, com ...

La finestra es va obrir. Verd i blau. La Quimera va entrar-hi disfressada de ventet d'estiu. Els finestrals van batre a morts...

Quan l'última que escric és la paraula més dolça que sabia a frec de cossos, s'allarga la ciutat com una dansa d'aurores per fin...

                                   Fem en terra un ample cercle,                                    per quan tot d'una hi surti a...