És el perill, que em salva. La salut porta risc. M'exposo a estar segura; l'aguait és atrevit i la incertesa, antídot que rescabala ...

         («Cap a les deus», Les hores retrobades ) Anar per la vida amb equipatge precari. La remor de l'aigua de la font, una flor al t...

ESTIMES els esculls del mar de sempre, perquè l'esglai del risc t'allunya de la mort. Et plau el clapoteig de l'aigua en els nie...

Se li va ficar la mort a l'ull. De llavors ençà, parpre macabre, té un mirar d'olives en remull: negres, mortes, tristes i aixafades...

Sentim l'amor i el goig amb ànsia encesa i alcem l'esguard vers albes infinites ja que la vida, gran cortina estesa, en ofereix ...

Ara la mar és ondulada com el teu pit adolescent ¿La mar què fora sense el vent que ritma escumes com si cada sospir ardent fos una on...

céc al ponent i llança d'espiga que el núvol tibant percaça -sou ara una sang! l'abraçada en l'escull l'escarpell d...