Les onades trencaven una a una Jo estava sola amb l'arena i amb l'escuma del mar que cantava sols per a mi.   As ondas queb...

Llançar-se a allò que és desconegut, salva, diuen... salva, però, d'una mateixa? Avisa el vent que es pot partir, que espeteguin les sog...

En una mar llunyenca, perdut entre dues guerres, el vell soldat cerca en l'escuma que s'allunya del vaixell, el seu ca...

Balmar-se en el mirall obscur del mar quan jo hi nedo. El viarany per a retrobar-me. L'estela d'escuma per on avanço. La distància i...

L'olor de l'aigua en l'aire ens diu que som al gran cor de la terra, al primer dia. L'escuma esclata a les parets de pedra, ...

És el cel que es fica a l'aigua o és el mar que puja al cel? A cada ull s'hi gronxa una ona, cada ull fa claror d'estel. B...

La mar com una noia que porta un vestit blau. L'escuma de les ones, faldilla amb farbalans. T'estires a la sorra, la beses i...

D'aquesta costa brava i retallada per les crestes marines de l'escuma i les pinedes verdes que es decanten ran de penya-segat am...

               al Museu Rolin. El cor de la pedra vella guarda una empremta d'ales: Mites? Cultura? Roses, pòsits de sang que esp...

Quan del silenci de les coses emana tot allò que arribarem a saber les mirades que de dia van al terra se'ns en van a les estrelles. ...

Mirant la resplendor de la mar veuràs l'estel que al mig                  dels teus ulls                                      ...

           musique souvent me prend comme une mer!                                                             Baudelaire En el s...

Oh gerra de terrissa envernissada, olorosa de vi, d'olives, d'oli; deixa que pel teu broc lluent s'envoli la dolcesa del món...

Aproximació a l'art d'Apel·les Fenosa, en homenatge A Elvira Farreras i Joan Gaspar, amics meus de sempre. Varen pensar-me un...

Algues i vent teixeixen un enfilall d'aurores. Pel flanc d'aquesta tarda desmesurada i lenta heura i paret componen una sola fi...

L'última nit que vaig mirar la platja tenia un so de partença, un silenci d'escuma fosca, una remor de roques invisibles. ...

Anàvem pels carrers que tu havies pintat d'aquell color que posa els arbres i les pedres a dins de la claror. Entràvem a les cases...