Escolta aquesta serà la primavera. A punta de llengua i a solc de dit, amb les orelles tenses com una llebre en la foscor. Si el dir i el ve...

                    tous les matins du monde sont sans retour                                   pascal quignard un dia vas oblidar per què p...

Sé que la mort afegirà silencis als calaixos on relliscava la joia i tendresa a les cambres on dormen els infants. Aquesta distància on trem...

Arraulit al portal de la banda on fa ombra, espantat perquè no pot esdevenir ombra, sense respirar, escolta com s'acosten, ressonant dam...

Escriure, fer-se centre de la mirada de l'altre: una mirada que tracta d'hostatjar-se enllà de les platges del somni; un altre ...

En un temps sempre igual esdevingué el poema —el moment constant                 del mar i la terra— sempre venim del mar                 co...

Aire de tot el món ha entrat en mi. I he esdevingut aire de tot el món. Anna Świrszczyńska. El llapis amb què escric . 2019 Selecció, traduc...

No s'aturen les aigües a emmirallar-me el rostre. Millor, que no s'enduguin la meva imatge al mar. M'agrada mirar el curs de l...

L'ull endeví, color de poma al punt, ala d'ocell que cap vent no sosté, inventa gorgs amb un cel d'aigua al fons o segueix rutes...

No deixar de sentir la vida multiplicada. Una herència que es transmuta en allò  incandescent  –si se'n desprèn una fulguració extrema. ...

Arriba el dia que la vida s'assembla per fi a la vida, que l'ombra i la llum brollen del mateix instant d'eternitat que allibera...

Aquella nit de març vaig eixir tard de casa. Els carrers eren esvalotats per l'olor de primavera i la pluja verda dels sembrats. Repicav...

                                               (per al meu pare)                                                  Essencialment             ...

Si els mots trobessin una resistèn no arribaria a terme cap poe La frase esdevindria una carèn i escriure un vers fora fer-lo aparè Co...

Parlem de fondalades, de simes que ens esperen, de pous exactes, tèrbols, de mares que no volen... Parlem de minuts trèmuls, de forqu...

Aprendre a mirar caçar robar fixar la llum que m'empresona invocant ombres i desvetllant paisatges la claror als graons que no d...

Allò que és real i el que és irreal però no impossible esdevenen el reflex de la societat en què vivim. Joan Brossa. Ventall de poemes...

Un dia vam creuar els mots. L'avançada d'un exèrcit desarmat, el preludi de les converses que van venir després per prendre...

                    Arribar a la puresa de la mirada no és difícil,                     és impossible.                         W. BENJA...

L'ona còsmica i màgica va reorganitzar aquelles fulles mortes que eren carbó. Concentrant el carboni, va sorgir un grafit que di...