On retrobar el revés de la mar, la seva pell, la transparència de cristall per on mirava el cel i el sol com a través d'un mirall sense ...

com quan en una nit de juliol emergeix a la sorra un lliri de mar   en silenci   discretament signant el miracle del bulb que floreix a la p...

           Potser la bondat sia la forma més exquisida                                                   de la intel·ligència.              ...

Hi ha tant de món alhora a tot arreu del món: tantes morenes i morrenes, oceans i gavians, bous i anous, cues d'ocell i estels amb cua.....

Aquell arbre solitari abandonat enmig del camp, suportant el fred, proclamant als quatre vents la seva fortalesa, arrelant-se coratjós, emer...

On el cor aprèn a tornar i l'ànima no perd el sentit de la basarda, dansa un cos el rastre d'unes ones que el mar ens va rendir. Com...

Pel rost corriol no cap clariana minva la inhumana crueltat del sol.   Trobarà el consol que el bosc encomana, l'infant, que demana joie...

Per llargs camins de ferro, ruïnosos, damnats, vaig sol pel nord d'Itàlia, viatger que es fa vell. I recorde com era aquell poble on vai...

Diuen: que el vers et sorprengui en plena feina és a dir: mentre el busques. Però hi pot haver un obstacle: la tensió que pot ...

Parar el despertador, sense obrir els ulls. Desitjar aquells cinc minuts més. Encendre el llum. Aixecar la persiana, quan encara és fosc....

      Baixa, sol resplendent, poc s'ocupaven       de tu; no et coneixien, oh sagrat,       car sense esforç i amb calma       damun...

Aquesta és l'expressió justa: l'enorme expectació l'ingent esforç de construir de falcar mobles bellugadissos (totes les c...

Dir és dir i és creure-ho, és anar a l'altra paret  i traspassar-la, és aquesta sort variable que t'estreny pel tòrax  i t...

Roderes i camins, estrella dels matins, incendis del capvespre: Els dies que hem viscut, les naus que s'han perdut en somnis i tem...

Ara és l'hora de dir que el poble persisteix en les cases bastides on no hi havia cases, en els arbres que creixen on no hi havia arb...

Una munió de cossos inclinats damunt la bicicleta pedalejant  amb fúria —no en sabem la intenció més immediata— per arribar a la meta ...

Miràvem les blavoses  muntanyes orientals, enceses per la torxa vivent del sol, la suau calitja que ocultava el mar, l'enramada on ...

Prou que et voldria ajudar quan et mossegues els llavis perquè no et ve a la memòria com s'escriu «cor» en anglès. Pots mirar-ho...

De vegades és lluny, la muntanya; d'altres, difícil, agresta i tan alta..., i el riu que ens la separa i aparta, a més de desconegud...

Reconduïm-la a poc a poc, la vida, a poc a poc i amb molta confiança, no pas pels vells topants ni per dreceres grandiloqüents, sinó pel...